27.4.11

Entrevista a Fina Altarriba, primera dona alcaldessa de Piera i candidata a les eleccions municipals 2011 pel PSC

“Vull que tothom se senti orgullós de ser de Piera”

Vaig néixer a Piera i tota la vida hi he viscut. Sóc audioprotètica, la meva feina és adaptar aparells auditius per millorar la qualitat de vida de les persones que no hi senten bé. Tinc tres fills.

Per què creus que la gent t’ha de votar?

És difícil de dir, però crec que perquè sóc una persona honrada, a qui no li agraden els jocs bruts, que sempre vaig de cara. Perquè sóc innovadora, m’agrada avançar i crear coses noves i originals.

Sóc de Piera de tota la vida, me l’estimo molt i el que voldria és que tothom se sentís a gust aquí. Vull treballar en tots els àmbits per aconseguir que tothom se senti orgullós de ser de Piera.


Per què t’has presentat?

Fa quatre anys em vaig presentar a l’alcaldia perquè pensava que no s’estaven fent les coses prou bé i volia millorar Piera. Vam guanyar les eleccions i he governat en coalició amb Esquerra. Vaig triar els dos primers anys d’alcaldia per poder assentar les bases de tot el que s’hauria de fer en els quatre anys de mandat. Quan entres a governar has de decidir totes les obres que vols fer perquè les subvencions més importants s’han de demanar abans d’acabar el primer any.

Quan vam triar els projectes que volíem fer vam marcar el full de ruta per a tota la legislatura. Però amb quatreanys no n’hi ha prou per acabar-ho tot perquè la burocràcia és molt lenta i quan aconsegueixes tots els permisos per fer alguna cosa potser ja arribes al final del mandat. O potser et donen la subvenció l’últim any...

Ara necessitem quatre anys més per consolidar tots els projectes que hem començat i fer-ne de nous, ja que ara coneixem millor les necessitats del poble i toca solucionar-les.

Com és la Fina?

Jo crec que molta gent té una idea equivocada de com sóc, perquè no sóc agressiva i en la política sembla que això sigui senyal de debilitat. Però tinc una altra manera de fer política, una manera més femenina, potser (riu). Sóc conciliadora, no crido, però quan cal m’imposo. Sóc resolutiva, em fixo un objectiu i lluito per aconseguir-lo, però sense trepitjar ningú.

Sóc treballadora per damunt de tot i no suporto les mentides. No m´agrada fer mal a ningú. Sóc creativa. Sóc una dona que no ha tingut una vida fàcil i per això sempre he mirat més pels altres que per mi mateixa. Tot i així, sóc molt optimista i positiva i m´ha agradat sempre mirar endavant.

També hem presentat a l’ACA (Agencia Catalana de l’Aigua) un pla de sanejament pels barris que no tenen clavegueram. Entre tots hem d’aconseguir tirar-lo endavant. No pot ser que a segle XXI aquest tema no estigui resolt. Continuaré treballant per donar als barris les millores que necessiten.

Què penses de l’oposició?

Els tinc molt respecte. Tot i que tenim punts en comú, tenim estils diferents. Ara bé, no m’agrada gens l’actitud de criticar per criticar, d’oposar-se a tot i posar pals a les rodes perquè sí. Estic a favor d’una oposició constructiva, crec que el seu paper és molt important perquè t’ajuden a veure les coses des d’una altra perspectiva i fan sortir qüestions interessants. Però tinc molt clar que al final hem de ser un bloc ferm amb un objectiu clar: avançar i millorar, no pas frenar el desenvolupament. Crec que en política no està tot permès.

Que has fet en aquests quatre anys a l’Ajuntament?

Hem fet un munt coses. Per posar uns quants exemples, hem potenciat molt el transport, hem arreglat els carrers principals per potenciar el comerç i hem eliminat gairebé totes les barreres arquitectòniques. Hem habilitat aparcaments gratuïts i cèntrics, hem adaptat una part del Casal com a Centre de Dia per a gent gran i hem ampliat el gimnàs de la piscina municipal. A part, hem dut a terme accions per al comerç, les empreses, l’educació, la sanitat, l’esport, la solidaritat, etc. Hem rehabilitat els locals dels barris, hem asfaltat i hi hem fet instal·lacions esportives. Ara bé, la feina mai s'acaba i encara podem fer moltes coses més.

Què creus que necessita Piera?

Piera té un teixit associatiu molt actiu, un territori molt extens per desenvolupar i una situació geogràfica privilegiada. Per tant, necessita unes infraestructures capaces d’encabir tota aquesta vitalitat que tenim. Calen comunicacions de tota mena per tal de cohesionar aquest municipi tan dispers.

Què volies fer i no has pogut fer?

Tenim moltes coses encaminades que no hem pogut acabar, sobretot les que depenen d’altres administracions. M’hauria agradat poder inaugurar el CAP, ja que l’hem tirat endavant nosaltres. També m´hagués agradat solucionar el tema del clavegueram a tots els barris i tenir unes instal·lacions d´esport i salut a la mida del nostre poble. També falta un polígon industrial potent, reactivar el comerç i donar resposta a les famílies amb situacions compromeses. Hi hem treballat molt i ja ho tenim tot previst i en marxa, però ens ha faltat temps.

Què t’agradaria fer si surts elegida?

Lògicament, voldria acabar totes les coses anteriors i desenvolupar la Llei de barris. M´ha costat tres anys aconseguir-la i me’n sento molt orgullosa. Aquesta llei ens permetrà rehabilitar dos equipaments molt potents: la fàbrica Sanahuja i el teatre Foment. Seran dos centres neuràlgics bàsics, un per a les arts i l’altre per a formació i lleure.

Com ho vols fer?

Aquesta vegada la situació socioeconòmica és molt diferent de la de fa quatre anys, i per tant crec que les necessitats també són diferents. Ara cal centrar-se en les persones. Tinc un projecte molt clar, estructurat en tres eixos bàsics: la feina, els serveis a les persones i els espais públics. L’objectiu final del meu programa per als propers quatre anys és molt clar: viure millor a Piera. Al programa electoral donaré a conèixer les accions concretes que volem emprendre.

Què destacaries del teu equip?

Tinc la sort d´estar envoltada de gent molt competent i molt treballadora, amb qui confio plenament. Quan dic equip, em refereixo a tots els companys i a tota la gent que m’ha ajudat en la meva trajectòria. A més, vull destacar la feina de totes les persones que treballen per l’Ajuntament, perquè ells són el motor de Piera.

Quin ha estat el moment més feliç d’aquests quatre anys?

Si haig de destacar un moment en concret, seria el dia que vaig prendre possessió del càrrec d’alcaldessa. Em va fer molta il·lusió ser la primera dona que hi arribava al poble i que la meva mare ho pogués veure. Ara, en general, crec que no hi ha res que em faci més feliç que saber que estic al servei del poble que em va veure néixer.

I el pitjor?

El primer dia, perquè quan em vaig quedar sola al despatx de l´alcaldia em vaig adonar realment de la responsabilitat que aquest fet comportava. A més, un moment molt dur només començar la legislatura va ser agafar el cotxe i veure la realitat de Can Bonastre. La sensació d´impotència en adonar-me del que estaven patint els veïns va ser terrible.

Crec en les Persones

Estic convençuda que la gent és capaç de superar qualsevol adversitat, però en aquests moments tan difícils tothom necessita un cop de mà per tirar endavant. Ara les prioritats són

l’ocupació, els serveis a les persones i els equipaments. Cal que tant les iniciatives privades com les públiques vagin alhora per millorar la qualitat de vida a Piera. Necessitem un govern fort, que ens garanteixi poder prendre decisions lliurement. Crec que és molt important vincular tot el poble, des dels barris fins al nucli antic. Les carreteres són la clau del desenvolupament. També és vital recuperar camins antics per poder recórrer tot el terme municipal a peu o en bicicleta.

L’esperit de servei és una qualitat poc valorada avui en dia, i la paciència també. Canviar les coses no és fàcil, però en el sistema actual cal fer-ho des de dins. Per això, crec que és molt important que el jovent s´impliqui en la política.